Hola a tots! Sóc el Joaquim, però tothom em diu Quim. Tinc 20 anys i porto tota la vida dibuixant.

En aquest autoretrat, he decidit fer un ús de diferents estils que m’agraden molt o que són significatius per el meu estil i diferents elements que em representen com a persona.

Els auriculars que duc al coll, simbolitzen lo important que es per mi la música. El camp de roselles simbolitza el meu poble, Vilalta, que simbolitza la meva infantesa i està pintada d’aquarel·la perquè li dona un toc innocent i despreocupat. El de l’ull que té un espiral és Junji Ito, un autor de manga de terror. El de abaix a la dreta és Kim Jung Gi (que va morir el passat 2 d’octubre) i és un gran referent pel meu dibuix. A dalt a la dreta hi ha l’Art Noveau, estil que sempre m’ha encantat pel seu dinamisme i per apareixer a la caixa dels bombons de l’Amatller. A dalt a la esquerra, hi ha l’estil de còmic, ja que he crescut entre comics. El negatiu del costat dels llavis i la sil·lueta negra només hi son per raons estètiques. I, de fons, la cara principal, esta feta imitant una estàtua, imitant el David de Michelangelo.

Bon dia, companyes i companys!

Soc en Manel, tinc quaranta-nou anys i visc a Girona. Aquest és el meu segon semestre a la UOC. La meva formació prèvia és a Traducció i Interpretació i Turisme, estudis que m’han donat una visió circumspecta, tot i que perifèrica, del món.

Els meus mitjans d’expressió artística són limitats a la fotografia i l’escriptura tot i que, com a consumidor, m’atrau l’Art en tots els seus aspectes. He triat aquest Grau per ampliar les meves eines cognitives i, alhora, trobar veu i cohesió creativa.

Pel que fa al dibuix, la meva única pretensió fins ara era la d’adquirir els coneixements mínims tècnics per tal de poder fer esquetxos pels meus sets fotogràfics. Quan tenia una idea, per passar-la al paper per compartir-la o recordar-la, ho feia amb paraules. Per les imatges més complexes o simbòliques no era el més adient. ­­

Al paràgraf anterior parlo en passat donat que aquesta era la meva visió abans de començar aquest Grau. Actualment, entenc el dibuix com a un llenguatge propi, com una eina més al meu “toolbox”. De fet, tots comencem dibuixant.

Fa uns mesos em van introduir al grafit i la taca, que són els mitjans que he triat per fer aquest dibuix. El resultat l’he passat a negatiu. “Somriure de recepcionista” és un autoretrat que representa la meva pròpia hipocresia coberta per una pseudomàscara Oni (dimoni japonès).

Continuo sense saber què faig ni disposar de les eines necessàries, però aquí estic, amb moltíssimes ganes d’aprendre!

Hola, soc la Gemma Miranda Galindo, tinc 44 anys i em vaig matricular a la UOC per primera vegada finals del 2018 al grau d’Educació Social. Tinc previst acabar aquest semestre i el següent i fer el TFG. He escollit aquesta assignatura com a Minor d’Arts per les optatives. Encara que la meva gran vocació és la pedagogia, penso que l’art i la creativitat formen part important del meu treball.

Aquesta primera tasca m’ha sorprès, sento que tinc un bloqueig a l’hora de representar el que hom anomena realitat. Davant el full em trobava sota la llum i vaig descobrir l’ombra del meu perfil. Així doncs, vaig resseguir les línies de l’ombra. Tot seguit vaig pensar en una muntanya i vaig intentar treballar amb llapis inicialment amb ombres i llums. Definitivament, tot i no dibuixar la “realitat” objectiva del meu rostre, m’hi sento totalment identificada amb tot el que veig. Després del primer esbós amb llapis vaig agafar les tintes, ja que no puc evitar-les :) i vaig dibuixar sense cap mena d’objectiu. Moltes de les formes aconseguides s’han enllaçat formant part del rostre i en general sento representada la meva relació amb la natura i el món i en especial la meva part més interna i intima.

Bon inici de semestre a totes!