3.2.1 Observació:
Referent 1:
Procés (de dreta a esquerra i de dalt a baix): DIN-A5 a llapis.
Referent 2:
Procés (de dreta a esquerra): DIN-A5 a llapis.
Referent 3:
Procés (de dreta a esquerra i de dalt a baix): DIN-A5 a llapis.
*Nota: els referents 1 i 2 no vaig ni pensar a treballar línies, geometries, etc. Va ser després amb les lectures de la bibliografia i els vídeos d’Art Toolkit que he entès com treballar “l’esquelet”.
3.2.2 Enquadrar:
Simplificació amb formes geomètriques:
Referent:
DIN-A3 a llapis.
Encaixos ràpids:
Referent 1:
DIN-A3 a llapis. 10 minuts:
Referent 2:
DIN-A3 a llapis. 5 minuts:
Referent 3:
DIN-A3 a llapis. 3 minuts:
Referent 4:
DIN-A3 a llapis. 1′ 30″.
Dibuixos finals:
Referent:
Contorns i siluetes. DIN-A3 a llapis:
Llums i ombres. DIN-A3 a llapis:
Textures i trama. DIN-A3 a llapis:
Vídeo final amb esborranys i proves:
Resulta molt frustrant veure com el que el cervell processa no es tradueix al que la mà fa al paper. M’està costant, però estic gaudint del procés.
El primer encaix ràpid de 10 minuts em va portar 38 minuts. A força de practicar vaig aconseguir fer-ho en els 10 minuts estipulats. Pràctica, pràctica i més pràctica.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Sí que és frustrant, creus que faràs una cosa que és al teu cap i surt una altre totalment diferent. Però te el seu encant.
Totalment! Es gaudeix del procés. A poc a poc millorarem la connexió ull-mà, segur.
Manelus, m’agrada molt el teu dibuix final de llum i ombres, molt subtil, has baixat el contrast i la línia es fon, sembla sortit s’un somni.
Co. Has aconseguit incorporar el link del video de procés a folio, jo m’hi vaig estar barallant i tot i que tmb era.mov, no en vaig ser capaç.
Bon dia, Aïda,
És difícil de transferir els coneixements sobre llum de la fotografia al dibuix, ja que no tinc les eines encara. L’ull veu les llums especulars, els true tons, les ombres, el cervell ho compren, però la mà viu a un pla virtual paral·lel que va per lliure a l’hora d’agafar el llapis.
Jo l’he pujat primer a mèdia de l’àgora i després l’he afegit des del post amb “afegeix un mèdia”. No m’ha donat problema així.
Hola Manelus,
M’ha cridat molt l’atenció el dibuix de silueta en negatiu, és nota l’influència de la fotografia.
Llàstima que no puc veure el vídeo dels esborranys! (Sento únicament l’audio).
Hola Marina,
He passat el vídeo a MP4 que sembla que va millor, tot i que es va quedant clavat a moments. Són 1′ 43″ de foteses; paper menystingut però temps ben aprofitat, sumant hores amb el llapis a la mà. Tinc entre orella i orella poder arribar al teu nivell, algun dia!
Bona tarda Aïda!
Al final l’he passat a MP4 que és el còdec “compatible” de l’Àgora. Si no tens com passar el teu vídeo envia-me’l i te’l reenvio en MP4!
Ei Manelus! al final he pogut penjar un vídeo de procés de clarobscur en mp4! Al final he trobat un web que em feia la conversió on-line de .mov a mp4
https://movtomp4.com/es
Gràcies :)
Hola Manuelus!
entenc tot el que dius, qué frustant no ser capaç de portar al full el que veus, jo també estic aprenent a gestionar això per gaudir del camí que hem començat.
Com diu la Marina, també veig clares influències de la fotografia en els teus dibuixos, és inevitable! ;) m’encanta com treballes les llums i les ombres al dibuix final.
A dibuixar s’ha dit!
Hola Montse!
Fer-nos conscients, tot dibuixant, que el nostre cervell es comunica millor amb una màquina (càmera) que amb una extremitat pròpia com la mà, no deixa de ser curiós. Toca reaprendre aquesta connexió!
A dibuixar!
M’encanta la frase… és boníssima, de mestre saolí!
Ei! No us desanimeu tot s’apren amb la pràctica… i en tots els treballs es veu una evolució entre els primers i els dibuixos finals!
Ànims, que al final n’apendrem! si o si ;-)
Merci pel ànims Aïda! Estic molt engrescat i certament veig una evolució, no tant als resultats finals com amb els processos de mesurar, encaixar, etc. A sumar hores amb el llapis a la mà!
Quin crack!
Tu sí que ets un crack Maruanete!
Hoooome Manelus:
Jo he vist que eres un tipus calid i connectiu des del primer dia i estem de sort de tenir-te al grup, jo així ho crec. Dit això et dire que el teu esforç de posar un video el valoro molt. He vist per exemple que uses un Bloc A3 com jo de poc gramatge pel so que fan les planes al passar, que passes les planes amb molta energia i que t’encaaaanta omplir-los… jajaja.
Jo trio el teu trebnall de Contorn i Siluetes. Sebla fet a Tinta xina o es Llapiç? I els esfumats del d’ombres son molt guapos.
En els teus treballs noto una cosa que et faria millorar un munt la percepcio del observador i crec que tu mateix t’agradaria. Les línies verticals tenen una torsió. Podries practicar fulles i fulles ara si jajaja sols fent línies de dalt a baix i de baix a dalt de punta a punta del dinA3. La ma que es molt sabia reforçarà la musculatura i estirará els tendons de la rectitud que ara per tous et fan fer aquesta corba al final. És important que estiguis ben assegut i que el bloc estigui allà a la taula ben vertical el cabró. I tu, amb un parell,has d’aconseguir pujar i baixar una línea vertical com un “spagetti al dente”. Com fa la Marina que es posa el punt de mira a dalt i un altre a baix i Poooooom. A més, estic convencut que notaras la millora cada cop que t’hi posis. Es el fitness del dibuixantBé.
Es per si et pot ajudar. Estem aqui per això no?
PS Ja he penjat el dibuix de les enfermeres a l’Insta.
Una abraçada Manelus.
Att.,
Toni Mallol Estudiant de UOC Art-
Hola Toni!
La silueta és a llapis (grafit 6B). El bloc és el que em van donar a la botiga quan em van veure la cara d’”hola, vull coses, però no sé què necessito”. El tema de les línies 100% d’acord, en soc conscient, tant que aquestes eren les “menys dolentes” de totes, jajajaja. Per la meva vida, soc incapaç de fer una línia recta o una rodona que no sigui un ull de gat, dit això, continuo practicant. Ara riuràs, quan em poso a fer gargots ho faig dret… no se m’havia acudit fer-ho assegut… prendre el teu consell, a vegades la lògica més simple se m’escapa xD.
PS: M’ha flipat el dibuix de les infermeres amb els colors! M’has arrencat un somriure amb la dedicació!!!!
Bon dia, el resultat del dibuix de contorns i siluetes m’ha sorprès en el sentit que mai se m’hagués ocorregut fer-ho d’aquesta manera.
A mi em va passar lo mateix en quant a treballar amb “l’esquelet”, no me’n recordo si ho havia fet alguna vegada per dibuixar quelcom que no fos a dibuix tècnic amb formes geomètriques, la veritat que també ho he estat practicant a la llibreta que tinc per anar fent a part dels exercicis de les PAC y facilita molt a l’hora de fer objectes sobretot.
A part, un altre descobriment fent aquesta PAC ha sigut la importància del punt de fuga, saber en quin punt tens la mirada m’ha ajudat molt a l’hora de treballar els objectes.
Hola Irene,
M’agrada pensar les imatges en blanc i negre o negatiu per veure contrastos; va ser la primera idea que em va venir al cap a l’hora de fer el dibuix.
Et dono tota la raó amb veure els dibuixos en geometries, ajuda una barbaritat, és una capacitat a desenvolupar. Igualment, els punts de fuga m’han semblat molt útils per entendre el conjunt de les estructures, però em costa traslladar els angles al paper.
A poc a poc, practicar i com diu la Montse: “A dibuixar s’ha dit!”.
Actualitza
Hola Berta!
No m’havia fixat en el triangle dels 3 objectius i ara, quan ho has dit, veig que salta a la vista. Anotat!
Amb el dibuix de contrastos el problema que vaig tenir és que anava difuminant amb un drapet i va arribar un punt que ja no sabia com tornar enrere. El vaig fer varies vegades, sempre amb el mateix resultat. Quina seria la tècnica més adient per “substraure” el material sobrant un cop t’has excedit?
Moltes gràcies Berta!
Hola Manelus,
el millor és planificar els blancs!
El segon pas un cop t’has excedit seria la goma (nromal o de molla de pa, segons el paper, eina, etc) i el tercer si ja no es pot borrar perquè hi ha massa grafit pots ressaltar els blancs amb llapis o guix o pastel blanc.
Seguim!
Moltes gràcies, Berta!