Projecte Pràctica – 2n lliurament
PROJECTE: Les troballes del caragol aventurer
Les històries del caragol aventurer és una intervenció visible a l’espai públic que explora la relació entre l’entorn i les persones que transiten un camí de natura. Aquest projecte té dos objectius, recordar a les persones que passegen pel bosc que s’ha de mantenir net, i donar a conèixer el poema de Federico García Lorca “Los encuentros de un caracol aventurero” que ens parla de l’existència humana.
En aquest projecte he decidit portar a Cruski (el nom del caragol) al camí que va d’un carrer de Cabrils fins al mirador de la Creu de Montcabrer, lloc màgic del Maresme des de l’inici dels temps humans i ara fortament urbanitzat.
Com no sabia com posar el poema al mirador he creat un compte d’Instagram on està el poema en dues entrades i les imatges que vaig fer sobre paper de la història.
Instagram: https://www.instagram.com/cruskicaragol/
També hi ha una web enllaçada al compte d’IG on hi ha la ruta, el poema i l’ideari del projecte.
Pàgina web: https://sites.google.com/view/cruskicaragol
Fotografies del bosc:
Vídeo ‘Com s’ha fet’: https://youtu.be/AUtpqycNzsM
Ha estat un plaer compartir aquesta assignatura amb tots vosaltres, he aprés molt i m’heu inspirat un munt. Gràcies!
Debat3el Projecte Pràctica – 2n lliurament
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia Palmira
M’encanta el resultat de la pràctica! Penso que l’opció triada és especialment la millor perquè concreta la idea inicial d’expansió sobre la superfície, en el teu cas amb un recorregut en el qual pot destacar i alhora formar part de l’entorn visible. Tanmateix, l’objectiu de reflexió que proposes s’enllaça correctament amb l’espai triat. Camins de pau, de reflexió en el qual podem trobar imatges que ens apel·len a reflexionar.
L’estil dels dibuixos conviden a una reflexió crítica, però també pacifica, com un recordatori que ens apel·la però sense atac. És a dir una crítica més indirecta que convida realment a la reflexió sobre l’entorn que habitem. Tanmateix, el fet de poder difondre mitjançant les xarxes expandeix la idea també, no només en l’espai habitable, sinó també en l’espai virtual, tan transitat en els nostres temps.
Veig una pràctica molt acurada que ha tingut també en compte el seu missatge respectant així l’entorn triat a partir de materials adequats. Per tant, l’elecció de materials, la proposta, la idea i, finalment, el resultat reflecteixen un sincronisme, i així la pràctica pot ocupar un lloc amb la finalitat de transformar els sentits i percepcions d’aquells que recorren el camí, produint així reflexions que animin a les persones que recorren aquest espai a fer un ús digne del bosc.
Endavant!
Ha estat un plaer compartir amb l’aula aquest camí i agraeixo molt la teva interacció i presència constant entre nosaltres.
Abraçada!
Hola Palmira!
M’agrada com has vinculat imatge i entorn, prenent el text de Lorca com a referent i incorporar-lo a través del web i el compte d’IG.
M’agraden especialment les que has fet sobre pedra, semblen pintures rupestres!
Enhorabona pel projecte!
Hola Palmira, les companyes ja han dit moltes coses interessants. Jo afegiré que l’estètica del caragol i la situació en alguns llocs relativament baixa crec que el fa un projecte ideal per a crear consciència en els més petits. De ben segur, que els xiquets que caminin per aquesta ruta es fixaran en ell.
Enhorabona!