Hola Toni, trobo molt encertat el tema de l’acompanyament , avui que tots estem tant observats per les xarxes socials però que en realitat és un acompanyament volàtil. De la figura de l’abraçada m’agrada la sensació que em transmet, una encaixada de debó, aquesta figura tan compacta és com un tot.
Hola Irene, trobo molt interessant la teva proposta de projecte. Els canvis que comentes crec que són tots molt encertats en la societat actual, i parlar d’ells és necessari.
Veig un possible problema que és el aconseguir unificar tots els cartells, que es noti que es tracta d’una mateixa sèrie de dibuixos amb un objectiu en comú, i que no sembli que es tracten de projectes per separat. La raó per la que veig aquest possible problema és que cadascun dels canvis consisteix en un tema molt ampli (alguns més que altres), i perfectament funcionarien com a tema general del qual desenvolupar 9 dibuixos amb aspectes o representacions diferents dins d’aquest.
Però això podria ser resolt afegint un títol o part d’un en comú (transmetent un mateix missatge conjunt a més de l’individual de cada cartell), o fent es relacionin entre ells visualment (que utilitzin una mateixa gama de colors, una mateixa composició, un mateix estil, etc.).
Crec que és molt correcte el que comentes per que segueixin tots una mateixa estètica, utilitzant una gamma de grisos juntament amb un altre color (diferent en cada cartell) en els 9 dibuixos. Podria ser molt encertat ressaltar els elements més importants del dibuix amb el color escollit (i utilitzar els grisos per la resta), ja que podria ajudar molt a transmetre cada missatge.
També opino que és molt crucial plantejar bé com representar cadascun dels canvis de forma senzilla per que s’entengui (pensant en la situació en que millor es representa, o la part més crítica del problema), ja que si algun d’ells no s’acaba d’entendre bé pel seu compte (al ser temes diferents) els altres no ajudaran.
Per últim, tal com ja he dit la idea que proposes és molt interessant, i dóna moltes possibilitats creatives amb les que treballar. Espero que gaudeixis molt de desenvolupar-lo i estic segura de que els cartells finals podran transmetre sense dificultat aquests missatges tan importants dels que parles.
has fet una perspectiva molt expressiva, es deforma una mica fent efecte d’ull de peix però has captat molt bé el caràcter del lloc, les proporcions i contrastos. Bona feina!!
Debatcontributions 3el PAC2 3.2.1 Desplaçament del significat
Joaquim Ribera Ques says:
Visibilitat: Públic
Bona tarda.
Acabo de mirar les fotos dels meus dibuixos aquí al Folio i he notat que la qualitat baixa significativament. Les meves fotos han estat fetes amb un mòbil o amb una càmera reflex, i els detalls es veuen perfectament als arxius de l’ordinador d’abans de penjar-los.
Si hi ha cap manera de penjar-los sense sacrificar tanta qualitat, agrairia que m’ho féssiu saber.
Quan estas fent la nova publicació i entres a la mediateca, per escollir quina imatge vols, a la banda dreta inferior de la pantalla apareix això:
“Configuració de la visualització dels adjunts ” i aquí pots escollir la mida, per exemple “mida original”, i si queda massa gran sempre fer-ho un xic més petit.
fa bona pinta però amb les imatges tan petites no podem llegir-ho. Si pots posar-les més grans t’ho comento, o si ho prefereixes envia-me-le per email.
És la segona vegada que em passa en dos dies seguits que faig una resposta directa i la “lio” (la d’aquí sota anava per tu). Ja em diràs que et sembla en Matteo Lane, combina el drama i la comèdia i la deixa “al dente”!
La poesia 2 la trobo divertida. Tinc pendent veure aquesta pel·lícula de fa molt temps, suposo que entendre millor la teva obra, però a priori com a estètica de poema m’agrada.
Et comento els dos treballs de poesia visual que proposes com a collage d’imatges fotogràfiques, a primer cop d’ull, em sembla que la seva execució tècnica presenta un bon acabat, els elements estèticament estan ben entrellaçats i tenen coherencia, el fons, els colors, i la composició dota als treballs de simetries que ens suggereixen relacions subordinades i de correspondència, i el resultat ens transporten a un món oníric ple de simbolisme.
Els elements representats m’han evocat conceptes que van del celestial, del terrenal, de l’home i la natura, del disseny i la funcionalitat fins a la relació i funcionalitat del gènere.
Pels missatges de fons, crec que has escollit una proposta arriscada i ambiciosa, a mi em semblaria molt difícil d’executar. Els títols de les obres, que fan referència a conceptes filosòfics, m’han donat pistes per a començar un viatge interpretatiu sobre les relacions entre els seus elements, entre el que és aparent i el que no ho és. Així que he trobat que has construït una doble capa de complexitat en tots dos treballs, el del context que vol proporcionar el títol, i el de l’execució en el joc compositiu d’iconografia, espai i perspectiva.
Al treball “As above, so below”, he intentat buscar el concepte de dualitat i correspondència[1][2], i la trobo ben representada en la seva composició, la simetria de dalt a baix, la natura es reflexa en la construcció de l’home, invertida que la dirigeix cap a la primera, i es fonen com dos parts d’una mateixa cosa; les flors que son negres, que apareixen també de fons a l’edifici, no sé si están pansides o amagen darrere algun altre significat pel seu color.
Al treball “Heidegger’s hammer”, he trobat una tercera capa de complexitat, al haver inclòs dos dels personatges de la pel·lícula “Une femme est une femme”, una pel·lícula carregada de simbolismes i dobles sentits. Crec que has intentat explorar les relacions entre la utilitat (reproducció, home) i el significat (dona)[3], amb la dualitat que representen els personatges, i no em queda clar, si el disseny i la posició de l’edifici que es mostra, també fa referència a aquesta relació entre utilitat i significat. A nivell compositiu, trobo dos simetries, una molt clara, de dreta a esquerra, el de l’home i la dona, i un altre de dalt abaix, un edifici en una posició horitzontal contra el cel.
En la primera simetria, els dos personatges infames que es presenten, (“une femme est infâme” [4][5]), apareixen tres cops, podria fer referència al títol, i tractar-se als tres estats en que es poden presentar els objectes com proposa Heidegger (present-at-hand, ready-to-hand, i unready-to-hand) [6]. Una segona simetria, de dalt a baix, un edifici en el que el seu disseny i posició s’allunyen de la seva funcionalitat i esdevé un altre cosa, una plataforma pels personatges inclosos. Aquesta idea també podria estar representada en la primera simetria, que no ho és del tot, en quant a que l’imatge de la dona està situada una mica per sobre de la de l’home.
Com a proposta per explorar, el teu joc de dualitats i relacions, m’ha fet pensar en l’obra de Maurits Cornelis Escher, que s’inclou al material de Conceptes i referents de dibuix de l’activitat. Maurits a la seva obra també juga amb la composició dels espais, les perspectives, i les relacions de conceptes: “La seva obra tendeix a crear una confrontació o dicotomia entre conceptes com el dia i la nit, el mar i el cel, la simetria de la composició o la confusió entre oposats com baixar i pujar, caure o ascendir” [7]. En la seva obra, per reforçar les relacions dels conceptes de fons, l’autor juga amb els colors, simplificant tot al blanc i el negre, i en la seva quantitat i composició, reforça les relacions de les idees.
Considero que hi ha molt de treball darrere dels dos treballs, es nota que està tot pensat, i cada element, tant a nivell d’espai, posició, iconografia i visualment, té un significat, i al juntar-los has conseguit imatges suggerents amb un molt bon acabat. Personalment m’ha endinsat en un viatge molt engrescador per aquesta finestra mig oberta al teu món, i m’ha portat a explorar conceptes i referents culturals que he trobat molt interessants, un viatge que penso continuar en un futur.
Una pena no tenir una cafeteria real, per conèixer de primera mà les teves interpretacions, el teu propi viatge, i les teves experiències, i passar una tarde xarrant de tots aquest conceptes nous que ara em ballen al cap.
Quan he vist la teva m’han començat a venir moltes imatges al cap i, després, he començat a veure combinacions. Si les sumem tenim des d’animals mutats a màscares d’steampunk. Jas veig que amb aquesta PAC gaudirem fort!
A mi m’ha vingut al cap la Kidman a les festes privades a “Eyes Wide Shut”, i tambè la replicant a Blade Runner que es pinta la mascara directament amb aerograf. Es a dir que m’has despertat emocions. M’has fet ganes de veure que hi tens a les estanteries… ?
Debatcontributions 4el PAC 1: SEGON LLIURAMENT PARCIAL
Rosa Maria Torras González says:
Visibilitat: Públic
Gemma, quan veig els vostres treballs me n’adono que tinc molt per aprendre, que xulo el dibuix final amb les bicicletes. I el del moviment molt xulo, jo encara no m’hi he possat amb aquest.
A mi m’ha passat el mateix amb els sketchs, m’hi he passat massa temps. Encara no tinc la pràctica per anar relativament de pressa, però he gaudit molt del procés.
Gemma, el teu dibuix final de les perspectives és preciós. Trobo que reflecteix l’ambient. Es nota que t’agrada més la llibertat que no pas l’encotillament del dibuix tècnic.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Actualitza
Hola Toni, trobo molt encertat el tema de l’acompanyament , avui que tots estem tant observats per les xarxes socials però que en realitat és un acompanyament volàtil. De la figura de l’abraçada m’agrada la sensació que em transmet, una encaixada de debó, aquesta figura tan compacta és com un tot.
Rosa.